Capítol segon (i minut i hora)

Després de tornar el tricicle, la Camil·la va trobar un pedal. Lluïa gairebé nou entre llambordes grogues. Li passa sempre, com que busca la pilota des de fa molt i molt temps, ensopega amb milions de coses estrambòtiques.
Amb el pedal que va trobar, la tercera roda del tricicle podria haver funcionat. Però les grans troballes arriben sempre a deshora.
També quan topi amb la pilota serà massa tard. La xutarà i se’n tornarà buida?
I, doncs, per què la cerca la Camil·la?

Hi ha moltes teories fotent-se cops de colze per veure quina arriba primer a respondre. La meva, tot i ventar-se de tenir el número u al dorsal, no és més certa que qualsevol altra. La Camil·la cerca la pilota per error. Perquè un dia va creure que era vital trobar-la. Perquè algú –i em fa por haver estat jo- li va dir: “has de buscar la pilota, Camil·la” i la Camil·la, tot i posar cara-de-no-funciona, és crèdula i té paciència i des d’alehores busca i s’omple els ulls d’una aventura encomanadissa.

Per això, quan passejo amb ella, m’aturo a les places on es juga a futbol i allargo un somriure i l’índex i li demano:
-No és aquella, Camil·la?
I la Camil·la em mira com si jo fos d’un altre planeta. O com si ho fos ella i s’esforcés per desxifrar signes i no riure’s de la niciesa dels humans.
-Si és aquella… ja no la busco.
-No és fantàstic?
-La pilota que cerco és la que busco.
I marxa fent saltets amb el pedal a la mà i s’atura una miqueta més enllà, al costat d’un Stop. Alça el braç, em fa senyals. L’escolto.
-No t’angoixa viure atrapada en un telegrama?
Glup.

DEPÈN DE LA CUROCA-REFERÈNCIA SÓC LA CUROCA O L’ALTRA CUROCA

Avui hem après… Que si em quedo sense mòbil stop aviat em quedaré sense amics stop snif stop Sóc incapaç de recordar cap número stop Només l’u del dorsal d’una teoria stop