-A veure si m'explico. Quan penses sol pots arribar a conclusions.
Hi remarco el “pots”.
En general no és que pensis, et menges l'olla i prou. Trucutrú, trucutrú, trucutrú. Depèn del dia, pot ser divertit.
Hi remarco el “pot” i el “depèn del dia”.
Quan s'ajunten dos a pensar, la cosa ja es revoluciona. En general t'animes força, no perquè ho vegis tot més optimista, sinó perquè la cosa es fa grossa.
Hi remarco “en general” .
Vull dir que quan comparteixes un alguna cosa o un “problema” (i hi remarco les cometes) el fet que l'altre tingui una versió parcial dels fets, fa que es precipiti a l'hora de treure conclusions.
I així pots acabar cridant "essse peassso de imbéssssil!!!!" o "Asturiaaaaas, patriaaa queridaaaa!!!", depenent de les cerveses que portis.
I remarco que no som d'Astúries.
I remarco Astúries.
Però tot això venia a tomb perquè la busca dels segons del rellotge es va cansar de buscar.
Tot plegat ve de coses atrapades, com de l'STOP i el telegrama.
La busca es va plantejar què buscava, però el que va fer mal fet és comentar-ho a la minutera i a la de les hores.
Que no tinc el gust, però deu ser "horera"
No, no, no. No és "el que va fer mal fet". És "el que va fer mal". Vull dir que ella va pensant soleta i fent voltes a les seves coses, i es diu: "però què collons estic fotent?". I en comptes de comentar-ho amb qui tocaria, un dia ho comenta quan es troba l'altra: "i tu què coi fots?".
Hi remarco el “pots”.
En general no és que pensis, et menges l'olla i prou. Trucutrú, trucutrú, trucutrú. Depèn del dia, pot ser divertit.
Hi remarco el “pot” i el “depèn del dia”.
Quan s'ajunten dos a pensar, la cosa ja es revoluciona. En general t'animes força, no perquè ho vegis tot més optimista, sinó perquè la cosa es fa grossa.
Hi remarco “en general” .
Vull dir que quan comparteixes un alguna cosa o un “problema” (i hi remarco les cometes) el fet que l'altre tingui una versió parcial dels fets, fa que es precipiti a l'hora de treure conclusions.
I així pots acabar cridant "essse peassso de imbéssssil!!!!" o "Asturiaaaaas, patriaaa queridaaaa!!!", depenent de les cerveses que portis.
I remarco que no som d'Astúries.
I remarco Astúries.
Però tot això venia a tomb perquè la busca dels segons del rellotge es va cansar de buscar.
Tot plegat ve de coses atrapades, com de l'STOP i el telegrama.
La busca es va plantejar què buscava, però el que va fer mal fet és comentar-ho a la minutera i a la de les hores.
Que no tinc el gust, però deu ser "horera"
No, no, no. No és "el que va fer mal fet". És "el que va fer mal". Vull dir que ella va pensant soleta i fent voltes a les seves coses, i es diu: "però què collons estic fotent?". I en comptes de comentar-ho amb qui tocaria, un dia ho comenta quan es troba l'altra: "i tu què coi fots?".
Llavors, per allò que et deia de dos pensant junts, es van revolucionar i pam, van trencar el vidre i se'n va anar.
M'entens? Se me n'ha anat de les mans.
-hahahahhahahahahahahahhahahhahahaha nooooooooo!!! és ferpecte!!!! i si se te'n va de les mans és perquè el tema ho necessita!! sí!!! escriu el que m'has escrit!!!!Fes com si tornessis a explicar-m'ho i explica que se t'ha escapat de les mans!!!! és genial!!!! Asturias patria querida!!!
M'entens? Se me n'ha anat de les mans.
-hahahahhahahahahahahahhahahhahahaha nooooooooo!!! és ferpecte!!!! i si se te'n va de les mans és perquè el tema ho necessita!! sí!!! escriu el que m'has escrit!!!!Fes com si tornessis a explicar-m'ho i explica que se t'ha escapat de les mans!!!! és genial!!!! Asturias patria querida!!!
TOTES DUES CUROQUES
Avui hem après... Que les coses s'escapen de les mans com la busca del rellotge i l'esssepeasssoimbéssssil de la gola, així, amb moltes esses. Que "dos segons" vol dir un moment. Tot i que hauria estat maco per il·lustrar el post. Em sento com una minutera, que lo seppas... va dir una. Però si és molt guai!... va fer l'altra. Van trencar el vidre, i se'n van nar, i ben fet que van fer.
Avui hem après... Que les coses s'escapen de les mans com la busca del rellotge i l'esssepeasssoimbéssssil de la gola, així, amb moltes esses. Que "dos segons" vol dir un moment. Tot i que hauria estat maco per il·lustrar el post. Em sento com una minutera, que lo seppas... va dir una. Però si és molt guai!... va fer l'altra. Van trencar el vidre, i se'n van nar, i ben fet que van fer.
...i que és molt guai tenir amics entusiastes... sniff
5 comentaris:
Curoques...
Crec que m'he enamorat d'aquest blof i que, d'alguna manera, el vostre (o sia, aquest; este, vaja) inaugura els meus blofs de capçalera. Es pot tenir un blof a la capçalera del llit? És més, es pot escriure "estop" si escrivim "estoc"? Reflexionem, porfa!
a mi m'agradava més allò del forat a la nansa d'una tassa... buà.
Curoca amb dorsal!, que es veu que per aquí tenim potser tenim un lector amb un parell de dits de front! Vaig posar a l'ésguai un recordatori de post massa transcendent per a un "quotidiotitzant". El torno a canviar amb una frase teva, amb invitació oberta a una genialitat.
Més que guai és xatxipirul•li.
-Jo avui m'he llevat amb una busca dins un ull. T'ha passat mai? Emprenya molt!
M'agraden aquestes paranoies que tens!
Publica un comentari a l'entrada