Es veu que van estar discutint sobre si havia de ser idiota o imbècil
i els suïssos van proposar "estúpid". Mmmmm... Els convençuts ja van treure els diccionaris per definir exactament els conceptes idiota i imbècil... "En l'edició del 29 d'entrada ja s'hi diu que un imbècil és...".
Però com que ja s'havien aprovat moltes qüestions importants i a la sobretaula ja feia estona que només hi quedava vi, tot plegat no es va fer durar ni cinc minuts, sense deixar que ni els guionistes intel·ligents de gags s'hi recreessin. Un es va aixecar i va clamar -tot teatral, ell- "però volem deixar de fer l'idiota!!!". Les patums de les reunions secretes també són intel·ligents: hahahhaha, van (haver de) fer tots. Doncs l'idiota, doncs l'idiota.
Segur que era del grup dels que sempre guanyen al Trivial. Xafarderies a banda, el Dia Mundial de Deixar de Fer l'Idiota ens sembla ben respectacle. No s'hi fan xerrades, ni powerpoints, ni exposicions ni festes per a les criatures per sensibilitzar de res. Cau de madur. També, i apel·lant a la mateixa sensatesa, tira a ser un dia més reflexiu que actiu. O no. Que cadascú se sap lu seu, quina mena d'idiotesa el domina i com la vol liquidar.
Des del 1983 que es va aprovar, no es té constàcia que ningú hi hagi decidit deixar de treballar ni coses per l'estil. Deixar de fer l'idiota és més aviat menut, per a coses idiotes de debò: avui es pot decidir triar llevar-se de bon humor i encomanar-lo si cal, o reconèixer que això de les dioxines del "mozzarella gate" no deu ser tan greu, i que el món continua girant força exactament igual després d'haver-la cagada uns quants cops. Per no allargar-s'hi més: tenir un dia lúcid i lúdic.
Això sí, des del 1986, per reblar que va de debò i no és una conyeta, s'hi va voler afegir mística fent-lo coincidir amb el dia primaveral del canvi d'hora, paral·lelejant amb això dels reajustaments personals.
i els suïssos van proposar "estúpid". Mmmmm... Els convençuts ja van treure els diccionaris per definir exactament els conceptes idiota i imbècil
Però com que ja s'havien aprovat moltes qüestions importants i a la sobretaula ja feia estona que només hi quedava vi, tot plegat no es va fer durar ni cinc minuts, sense deixar que ni els guionistes intel·ligents de gags s'hi recreessin. Un es va aixecar i va clamar -tot teatral, ell- "però volem deixar de fer l'idiota!!!". Les patums de les reunions secretes també són intel·ligents: hahahhaha, van (haver de) fer tots. Doncs l'idiota, doncs l'idiota.
Segur que era del grup dels que sempre guanyen al Trivial. Xafarderies a banda, el Dia Mundial de Deixar de Fer l'Idiota ens sembla ben respectacle. No s'hi fan xerrades, ni powerpoints, ni exposicions ni festes per a les criatures per sensibilitzar de res. Cau de madur. També, i apel·lant a la mateixa sensatesa, tira a ser un dia més reflexiu que actiu. O no. Que cadascú se sap lu seu, quina mena d'idiotesa el domina i com la vol liquidar.
Des del 1983 que es va aprovar, no es té constàcia que ningú hi hagi decidit deixar de treballar ni coses per l'estil. Deixar de fer l'idiota és més aviat menut, per a coses idiotes de debò: avui es pot decidir triar llevar-se de bon humor i encomanar-lo si cal, o reconèixer que això de les dioxines del "mozzarella gate" no deu ser tan greu, i que el món continua girant força exactament igual després d'haver-la cagada uns quants cops. Per no allargar-s'hi més: tenir un dia lúcid i lúdic.
Això sí, des del 1986, per reblar que va de debò i no és una conyeta, s'hi va voler afegir mística fent-lo coincidir amb el dia primaveral del canvi d'hora, paral·lelejant amb això dels reajustaments personals.
Sense voler-hi treure poesia -perquè avui no és dia d'anar en contra de tot perquè sí- la llàstima és que, des
de la coincidència, el dia del canvi d'hora s'està perdent. No és per entrar en temes personals, però s'enyora allò de baixar a plaça, amb vestit de diumenge. Els pares deixaven que remenéssim per totes les parades i esteníem la nostra a terra si res no ens feia el pes
o encara ens havia sobrat temps. [L'any que vaig aconseguir canviar una hora en punt per una hora morta vaig ser feliç... va dir una. A mi em feia gràcia perquè aquell dia sí que tocava quarts i hores... va dir l'altra].
de la coincidència, el dia del canvi d'hora s'està perdent. No és per entrar en temes personals, però s'enyora allò de baixar a plaça, amb vestit de diumenge. Els pares deixaven que remenéssim per totes les parades i esteníem la nostra a terra si res no ens feia el pes
o encara ens havia sobrat temps. [L'any que vaig aconseguir canviar una hora en punt per una hora morta vaig ser feliç... va dir una. A mi em feia gràcia perquè aquell dia sí que tocava quarts i hores... va dir l'altra].
L'ALTRA CUROCA
Avui hem après... que un interruptor té misteri. El misteri
de l'interruptor, confiem que serà demà. Que hi falta un vistiplau.
de l'interruptor, confiem que serà demà. Que hi falta un vistiplau.
1 comentari:
vistiplau
Publica un comentari a l'entrada