El misteri de l'interruptor

Tu el prems, sí? i la bombeta que és a l'altra banda de l’habitació s’encén, no?
I si preferiu una explicació més de l’estil de Cortázar…

No sé si heu notat que amb certa freqüència la paret llisa es plega de tal manera que una petita part sobresurt paral·lela al pla del terra i, de seguida, la part següent continua perpendicular a aquest pla fins que -després d'una mini protuberància- una nova paral·lela espetega a la paret una altra vegada. Si poseu el palmell damunt del relleu d’aquesta petita figura geomètrica estareu en possessió d’un interruptor. Cada interruptor, aparentment isolat al bell mig de la paret, té el poder d’encendre una bombeta aparentment isolada al bell mig del sostre (una bombeta és una idea no abstracta, però bastant penjada). Ara bé, el poder de l’interruptor està estretament lligat a la nostra voluntat. I la nostra voluntat? Sotmesa a què? (aix uix, això no toca).

De fet, però, comencem pel començament, premem l’interruptor i la bombeta s’il·lumina. Què coi! S’il·lumina? Que no hem quedat que és l’interruptor o la nostra voluntat el subjecte del verb encendre? És com quan la pluja ens cau damunt i diem “ai! Em mullo!”. Som surets de debò, eh? Us imagineu algú oferint-se voluntàriament a les gotes d’aigua? Fent saltets a banda i banda per no perdre-se’n ni una? Ergo: les ergatives despisten.

Així l’interruptor encén la bombeta. Ok, i tot és una mica més senzill i no cal omplir pàgines i més pàgines de gramàtiques contemporànies i tornem al llum i al misteri i continuem a les fosques. Perquè, veiam, és tan ràpid encendre el llum! Pim, toco l’interruptor, pam (instantani) la bombeta s’encén. Ja està. L’acció acaba aquí, però l’angoixa continua. La bombeta encara és encesa i jo ja no estic fent res. És cert que hi ha altres quotidiotitzants semblants, però, per exemple, l’aigua s’acumula, el gas fa pudor i un motor soroll. L’electricitat fa angúnia. Per què?
Doncs per discreta, recoi! I aleshores... què calla la bombeta? Qui li ha confiat què?
I el misteri ens ocupa fins que se’ns fonen els ploms.

LA CUROCA QUE CONEIX L’ALTRA CUROCA

Avui hem après... Que si mires molta estona el llum amb l’ull esquerre, et pica l’ullet (l'esquerre, esclar). Què? va dir una. Bo-ca-ba-da-da... va dir l’altra.