dimarts, 25 de març del 2008

Si t'ho has de menjar amb patates val més que parlem de "truita"

A Sant Sadurní d’Anoia hi havia un paio que comptava arbres. D’un en un i en un bloc feia ratlletes. La cinquena per damunt de les quatre anteriors. Així, si una ironia del destí el portava més endavant a comptar ratlletes ho tindria més fàcil. De totes maneres, comptava per voluntat pròpia; la mística pura de l’activitat li humitejava els ulls. En portava molts, d’arbres comptats.

El savi va morir el mateix dia que la curoca de torn va escriure "en portava molts, d’arbres comptats". Just llavors li va caure al damunt tot el pes dels tants que en portava.
Doncs això, qui no porta un rellotge? Tic i tac, tic i tac.
I ara ja posats a comptar. Comptem amb vosaltres.
Qui no compta monedes? claus del clauer? Travesses dels porticons de les portes? (a veure quants sols s’hi escolen) Mitjons estesos? (creuant els dits perquè surtin parells) La son a deshora? (per vendre-la a pes) Fills que no han vingut a cercar l’espertinar? (que potser no saben que l’espertinar és el berenar?)

Va

Podríem comptar els cops que t’equivoques en un dia. Comptar veïns potencialment perillosos. Comptar parèntesis (també parells? Comptar els fils de conversa perduts.
Comptar petons a l’escalfador. Comptar hores extres. Faltes d’ortografia. Ofenses. Amors. Comptar tots els dits de la mà esquerra i tots els dits de la mà dreta (i no oblidar-se de comptar el dit amb el qual comptàvem).

Comptar és la màquina més ferpecte i terrorífica.
És el límit.
Per això, quan a les curoques algú els demana: "Què compteu?" La resposta és alta i clara:
Nosaltres hi comptem.
I anem batent ous perquè ens els menjarem amb patates.

TOTES DUES CUROQUES

Avui hem après... Que avui és dimarts i no dilluns. Que peatge ve del baix llatí «pedaticus», 'dret de posar els peus' [i coi! que els paguem sobre rodes!]. A menjar-me el "no m'estovaré" amb patates. Que la 'a' implica concepte: adormir-se, asseure's, abaixar [concepte i no fet en si tangible, eh?]. Que no es corregeix, "no fa falta". I he après que hi ha misteri en no ofendre dient mindundi va dir una. Uf! Origen incert va dir l'altra.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

val els que sumem? vull dir que fem sumes amb tot els números que veiem, matrícules de cotxe, números de telèfon mòbil, noms d'autobus...? y busquem relacions entre xifres de quatre dígits? per exemple: 357976 és 357 97 6 oó és 3 i 5 i 7 i 9 i 7 i 6 que és 37 que és 10 que és 1? o es 35 i 35 mes 35 i mes 9 i altre vegada 36 i 35 més 6... i?

lalokadesantboi ;)

miq ha dit...

Ens coneixem, curoques?
I què vol dir curoques?

Sigui el que sigui, aquests dos primers apunts són bons de debò. Per cert, jo sóc dels que escriuen bloc amb efa... blof!

Petons des de NYC